El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
19
Juliol
2016
Hardrock, The Big One

Hardrock 100 miles 2016, Silverton

Pre cursa:

És el 4rt estiu seguit que vaig als USA amb la família i aprofito el fet d’anar a córrer per també fer vacances tot junts (no sé que va primer). Vaig començar l’any 2013 amb la Speedgoat (5a), el 2014 amb Leadville (1a), el 2015 amb la Western i Run Rabbit (5a i 1a) i enguany amb la Hardrock. No sé si hi ha altres europeus que hagin fet 3 grans ultres americanes en 3 anys, però sense voler-ho aquí estic, intentant lluitar per un lloc de finisher a la prestigiosa Hardrock. Quan descobreixo part del seu recorregut, anant-la a fer a troços els dies previs, em quedo bocabadada. El paissatge és impressionant! les muntanyes, els rierols que se’n desprenen d’elles, les llengües de neu que no volen marxar, els llacs naturals d’aigua blava cristal·lina, el silenci i la solitud (quan potser no fa ni 30min que has deixat una pista principal plena de trànsit un 4 de juliol…). Quan puges un 14.000 peus (4100 metres) tens una vista de somni, veus tots els altres 14.000 i molt més. Colorado enlluerna i enamora. Les marmotes, els chipnuks, els ocells, els cèrvols, els ants, les serps, els coiots i els ossos formen part de la vida salvatge que hi habita, i que et mira amb sorpresa, espant o indiferència depen d’on te la trobis.

A  les muntanyes que anirem pujant i baixant durant hores hi trobaré tots els límits imaginables, però el que m’enduré a casa no té preu. És una cursa tècnica perquè és llarga, perquè es desenvolupa a gran alçada i perquè molts cops no hi ha corriol i és camp a través. Només 152 persones hi poden participar i s’entra per sorteig excepte els guanyadors de l’any precedent. Eguany he tingut molta sort juntament amb els 51 més nouvinguts. Hi ha 26 estats representats, la mitjana de participació és de 46 anys i de noies en total en som poquetes (16). Ens esperen 161km, 10.000m positius, 13 punts de control,  dels quals 6 hi haurà la meva assitència en James Kovaks (i en 3 hi podré veure el David i els nens). Caldrà més que mai ser conservadora, cuidar-se molt, no voler començar ràpid i ser constant. Si el ritme i el cos van en concordança tot fluirà. Amb ganes ja de començar l’aventura!


Post cursa:

Quina ultra tan espectacular, tant a nivell de paissatge, organització, recorregut, corredors, … Puc dir que després d’haver-ne fet unes quantes en aquests darrers 5 anys i dedicar-me més a fons en les carreres a peu de llarga distància, ha estat la millor.
A les 6am del divendres hem començat a córrer els 150 que per sorteig ens ha tocat més els 2 guanyadors de l’any passat (el Kilian i l’Anna Frost). Al final hem acabat 114, d’entre els quals érem 14 dones.

El ritme només d’inici ja estat més lent que de costum en altres ultres, la gent es reserva i sap el que li ve… Els avituallaments en tots i cada un dels llocs marcats (el de  Krorger’s Canteen per exemple estava en un coll a 3900m amb molt poc espai per moure’s) eren espectaculars, hi trobaves de tot, mai faltava de res i els voluntaris que hi estaven eren encantadors. Molts d’aquests voluntaris ho fan per obtenir més punts de cara a poder ser escollits en el sorteig d’una próxima edició, perquè és molt difícil entrar-hi! (és una manera molt bona de tenir la gent que vulguis per ajudar-te en la teva cursa).

Cada pujada a la Hardrock ha costat lo seu, ja que de mitjana estava més d’una hora pujant i arribant a més de 3700m; en una de les pujades ja passades les 11 de la nit hem arribat a 4100m (hem fet el Handies Peak, un dels 14.000 de Colorado). Com ha costat mantenir un bon ritme quan et falta l’aire! (he notat que hauria necessitat més aclimatació en alçada, perquè de cames anava bé però de cor no tirava!). Algunes parts del recorregut eren realment tècniques, sobretot les baixades dels colls a gran alçada, on les pedres, la neu i el pendent feien que no fos apte per tothom (i tampoc hi trobaves cordes fixes o esgraons…). Molts corriols també passaven per pedents que no valia a caure. I quan a sobre vas cansada, amb son, a gran alçada, … el perill es pot multiplicar per molt.

És curiós com el cos a mesura que van passant les hores va disminuint el seu rendiment a nivell cardíac, les primeres 8h potser estava a 145 pulsacions/min de mitjana, després de 10 a 20h potser unes 125p/min i ja a les últimes 20-30h ja no passava de 115-120p/min, excepte l’última secció desde Cunninghan a meta que per intentar retallar minuts a la primera dona ho he donat tot!

Quan ha arribat la nit ja portàvem 15h corrent i quedava la meitat ben bona de temps (no de distància). Una cursa així t’has de plantejar des d’un inici que serà molt llarga, que podràs tenir bons i mals moments i que has de seguir avançant sigui com sigui (per lenta que et pensis que vas). Com diu el Travis el meu pacer de l’última part del recorregut tant en la Hardrock com en la Leadville: “be consistent, and everything can happen”.

Durant la primera part de la cursa he anat quadrant els temps que m’havia marcat (un 20% més del que va fer el Kilian el 2014, perquè cada any es canvia de sentit). I no ha estat fins després d’Ouray que he anat retrassant-me degut a un problema amb la calor i la falta d’aigua que m’ha fet reduir l’ingesta de menjar i alhora trobar-me malament estomacalment. Des d’Ouray ja es podia anar amb pacer i he pogut córrer amb el Rob Wright  (45km i 8h) que ja em va acompanyar també a Leadville. Enguany ha fet la 3a part de la cursa fins a Sherman on el Travis Macy li ha agafat el relleu fins al final (46km i més de 9h). Portar un pacer i més en aquesta cursa considero que és cabdal sobretot per la seguretat que et pot donar a part d’acompanyar-te en els pitjors moments de cursa (quan ja portes moltes hores, arriba la nit i el cos ja no està fi). Amb el Rob hem anat a bon ritme en la mesura que l’estómac m’ha deixat, però pujant els colls i cims anava més lenta del normal i a sobre se m’acusava l’estat de somnolència per culpa de l’alçada. Per sort a les baixades ja em trobava molt millor i hem anat ràpid! Després de Sherman m’ha acompanyat el Travis i durant l’etapa nocturna he tingut uns moments crítics quan he caigut en un torrent en plena nit gelada i no parava de tremolar per molt que intentés avançar ràpid. Hem decidit parar, canviar tota la roba que pogués i mirar de menjar quelcom. Entre tremolors hem arribat al control de Pole on una sopa calenta m’ha tornat bastant a lloc. Des d’allà ja ha despuntat la primera llum del día i la la sensació era d’anar acabant. En la pujada a l’Stony Pass ens ha semblat veure un Linx o quelcom semblant, per la mida, el color, pelut, marró de cos i blanc de potes, quiet i observant-nos tota l’estona. La fauna vista en aquesta cursa ha estat sobretot esquirols, marmotes, cèrvols i serps. Per sort els pumes i els ossos no pujàven tan amunt…

Quan hem arribat a l’últim control (Cunningham Gulch) he sentit els crits dels meus nens “Va mama!!” i ha revifat tot dins meu! hem baixat amb el Travis cap al control més ràpids que mai. La primera classificada (Anna Frost) que tota l’estona l’hem portat entre 20 i 35min seguia a aquesta distància, però no he tirat la tovallola. Tot podia passar encara a falta de quasi 3h per acabar. No he quasi parat al control i he seguit cap amunt per afrontar l’última pujada de quasi 900m+ amb ja 147km a les cames. Amb el Travis hem fet una última secció molt bona rebaixant minuts a la 1a però no suficients per atrapar-la. S’ha intentat però m’ha faltat ritme pujant, no tenir problemes després d’Ouray o abans de Pole i sobretot conèixer el recorregut. Però dins del patiment que pot suposar correr durant més de 29h seguides ha estat una cursa única i m’enduc un record bestial. Si l’he de definir en 3 paraules: THE BIG ONE !

Web de la cursa:

www.hardrock100.com

Altres reports:

http://www.irunfar.com/2016/07/2016-hardrock-100-preview.html
https://www.youtube.com/watch?v=NmUjOJkhXB0&app=desktop

 

fotos: pròpies i d'irunfar

 

Comentaris
Juana
05 Setembre 2016 / 11:59 h
Emma, que bonito leer tu descripción de la carrera, uno puede imaginárselo todo y es inspirador.

Un abrazo campeona!
Mariona
21 Juliol 2016 / 20:33 h
Enhorabona!!!Ets una crak i una gran dona!!! gràcies per compartir la teva experiència.
Teresa
20 Juliol 2016 / 05:43 h
Ooohhh, molt interessant; i dónes resposta a molts dubtes i preguntes que tenia.
Et vam estar seguint per les xarxes i ens vas tenir enganxats fins al final. Congrats!!
;)
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.