El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
25
Juny
2015
a punt per la Western States?

Torno a terres americanes perquè m'encanta la gent, l'entorn i les carreres. És una oportunitat única ser aquí, corrent una de les grans carreres d'ultra distància i amb la família també gaudint a tope!
Al 2013 vaig venir a córrer Speedgoat i preparar UTMB a Crested Butte on tenim un amic i on vam fer un intercanvi de casa amb una família americana.
Al 2014 vaig venir a córrer Leadville havent vist part de la carrera l'any anterior. També amb la família i visitant amics de la nostra època dels raids d'aventura.
En aquest 2015 l'objectiu és Western i també hem fet intercanvi de casa amb una amiga campiona de raids d'aventura i gran mountain biker.
Tant de bo l'any que ve entri en el sorteig de la Hardrock i es compleixi el meu somni d'haver corregut les 3 grans carreres de Estats Units.

És la 1a cursa d'ultra distància que va aparèixer al món. Tot va començar quan el 1974 un californià va voler recórrer a peu el camí que feien els cavalls que portaven el correu des del llac Tahoe fins Auburn (Califòrnia). 100 milles en un sol dia (23h42min). A dia d'avui és la cursa d’ultradistància més antiga del món. Només per la seva història ja té un atractiu únic!
L'any passat vaig poder participar en la Leadville una altra de les mítiques i aquest any ha pogut ser la Western. És un privilegi poder ser-hi!

Miraré de ser molt conservadora, d'anar de menys a més com sempre faig, i més en aquesta cursa que es comença en alçada i després va baixant la cota. Molt important també gestionar bé la hidratació i a partir d'Foresthill (km 100) si em trobo bé i amb forces anar a més. La meva experiència en ultres espero que serveixi per aquesta gran, i sobretot la resistència mental que amb els anys adquireixes és fonamental per a carreres tan llargues.

És vital la figura del “pacer” i la crec important per a totes les ultres! A mi m'encanta i a Leadville l'any passat els dec la cursa !! (Rob i Travis, gràcies!). Aquest any m'acompanyarà a partir de la milla 50 Amy Spronston (campiona del món de 100km). La vaig conèixer a El Cruce de Columbia. Amy és una gran corredora i amb molta experiència en aquesta cursa!
Em faran d’assistència en carrera en David i els meus 3 fills, juntament amb Jamie Frink qui acaba de fer 2ª dona a la Bighorn 100miles i ha corregut moltes Westerns.

Arribo amb la feina feta, tot i que enguany a diferència de la resta d’anys he fet molts més km 's en bici que a peu, a causa d'una lesió que vaig tenir a la Transalpine Run de setembre passat (293km en 8 etapes). Espero que els km s en bici amb els de a peu, més l'experiència de tots aquests anys serveixin per poder lluitar per les primeres places.

L'any passat només en carreres vaig fer 1000km a peu ! no es pot córrer tant i el cos necessita menys impacte (fent altres disciplines) i més descans. De fet amb la meva tesi doctoral, el projecte SUMMIT (Salut en les ultra maratons i els seus límits) estic veient com de traumàtic i nociu pot ser un calendari de llarga distància encara que vagis preparada i ja no dic quan la gent va amb un entrenament insuficient. Per això em plantejo fer molta més bici i menys cursa a peu, i sobretot menys carreres!

Una carrera de més de 100km es gaudeix tram a tram. Cada part del circuit té el seu encant. Et marques micro objectius amb recompenses petites que et fan avançar. Per al final quan acabes adonar-te de la gran prova que has aconseguit acabar amb somriures, suor i llàgrimes. Les ultra maratons són proves molt dures, que sense una part mental molt reforçada pot ser que no s'acabin per molt entrenada que estiguis. També és important acabar amb unes mínimes condicions (poder caminar bé, baixar escales a partir del 3r dia, ...) i es pot si el volum d'entrenament previ és el correcte.

El que més m'espanta d'aquesta prova és la calor associada al ritme i al terreny, molt rodador però alhora trencacames, és una cursa per muntanya! Espero que el sender apte per cavalls sigui apte per a "mares de més de 40 ..." he, he.

He pogut veure alguns trams de la cursa a Squaw Valley, Rucky Chucky trobant una serp cascavell al mig del camí o a Robinson Flat on a les 8 del matí es creuava a escassos 100m del meu corriol un ós, emblema de la bandera de Califòrnia. Jo tornava d'inspeccionar part del recorregut de la Western i en passar un monticle vaig veure l'ós que creuava el sender per on havia de tornar jo. Em vaig girar ràpid i em vaig amagar darrere del turó que acabava de passar. A poc a poc vaig tornar a treure el cap per veure cap a on es dirigia l'ós. El meu cor bategava ràpid, el meu cervell pensava alternatives que fer si es dirigia cap a mi. Feia vent. Per sort quan els meus ulls van veure el camí de nou, l'ós seguia la seva ruta cap al fons de la vall, no m'havia vist, ni olorat, ... buff ... em vaig esperar 5 minuts més per assegurar-me que s'havia anat cap a una altra direcció i vaig tornar a agafar el sender que 15 minuts més tard m'havia de deixar de nou al campament. Van ser uns 15 minuts de por, mirant a cada cantonada del bosc, en cada tronc i a un ritme alegre per allunyar-me com més aviat millor del punt on l'ós havia creuat el sender de la Western States. Els meus menuts quan em van veure arribar van veure en la meva cara una por que no coneixien, quan els hi vaig explicar al·lucinàven. Vida salvatge en estat pur, però compte, que nosaltres som els estrangers! Quan en el campament em vaig calmar, vaig parlar amb un americà acampat al nostre costat, amb fusell, motoserra, quad, 2 tendes, gos, ... i em va explicar que quan es troba un ós mai s'ha de donar l'esquena i córrer: t’agafaria, és molt ràpid! S'han d'aixecar les mans, retrocedir lentament marxa enrere, xisclar i fer molt soroll si segueix venint cap a tu i semblar una persona el més gran que es pugui ...

Espero que a la Western la distància entre corredors no sigui molt gran i les estones de solitud siguin en zones poc poblades de fauna perillosa (de fet un any un ós i la seva cria van parar a les primeres dones de la cursa i van haver d’esperar que arrivessin més corredors per continuar). Tot i que penso que l'ésser viu més perillós del món és l'humà. ; )

Comentaris
Carles Masdeu
25 Juny 2015 / 22:22 h
Ànims Emma, som molts de més de 40 ... Que estarem en tu en cada retomb i en cada baixada! No podem tenir l'oportunitat de fer el que fas, però els nostres ànims van amb tu! Coratge, força, lluita i perseverança!!!
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.