El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
17
Octubre
2014
DONES vs HOMES a l’ultradistància

El nombre de dones que participen en curses d'ultra resistència ha augmentat en els darrers anys, sobretot després que també augmentés la participació dels homes. En els últims 20 anys han passat a tenir més de centenars de milers de practicants en més de mil carreres per tot el món (veure taula 0: els finishers de totes les maratons americanes al llarg dels anys).

Les diferències fisiològiques que fan que l'home en la distància marató corri més ràpid que la dona són:

 

- Major VO2max (major volum de consum màxim d'oxigen) perquè tenen un cor més gran. La dona té fins a un 15-25% menys.
- Més concentració d'hemoglobina
- Menys greix corporal
- Major massa muscular per unitat de pes corporal

Els altres dos principals factors que limiten el rendiment però que no difereixen entre homes i dones són:
- Economia de carrera
- Intensitat d'exercici a la qual es pot mantenir un alt % de la VO2max (llindar lactat)

Encara que en alçada les dones tinguin algun avantatge per tenir menys pes que els homes (tenen més greix però menys múscul), en moltes curses de muntanya on es va a cotes altes la menor massa muscular és una desavantatge.

Al SUMMIT hem vist com en distàncies de 35 i 55km les dones han tingut una millor adaptació muscular (menys trencaments) i una major adaptació hídrica (menys deshidratació) comparat amb els homes. Encara que el seu rendiment comparat amb el de l'home sigui inferior, el desgast que es fa en el cos de les corredores analitzades és menys nociu. Però calen més estudis per poder treure unes conclusions determinants. Wegelin i el seu equip també van veure a la Western States (161Km) del 2011 que l'augment de la temperatura ambient tenien menys efectes adversos en la velocitat de carrera per a les dones que per als homes.

De moment les diferències de temps més ràpids en marató i ultramarató són del 9-10% (veure taula 1). Aquestes diferències s'engrandeixen quan anem baixant a les classificacions o quan va augmentant l'edat.

Històricament els homes han tingut més oportunitats que les dones per participar en els esports i concretament en la marató. La primera vegada que es va permetre participar en un Campionat del món de marató no va ser fins al 1983 (Hèlsinki, Finlàndia) i en una marató olímpica fins al 1984 (Los Angeles, Califòrnia). Conseqüentment les dones porten menys temps participant i això influeix en una major diferència en el rendiment entre sexes (s'arriba a dir que 1/3 part d'aquesta diferència es deu a la baixa participació femenina).

Factors sociològics han ajudat a que la dona hagi millorat el seu rendiment, però encara trobem una diferència substancial d'edat entre la primera dona i el primer home. Els homes sempre són més ràpids que les dones en cadascun dels grups d'edat. El grup d'edat més ràpid en dones és de 30 a 34 anys que és equivalent al dels homes de 45 a 49 anys d'edat. Per tant a semblant velocitat entre home i dona, aquests tindran una diferència d'edat d'uns 15 anys (veure taula 2). A la marató olímpica de Beijing 2008, per exemple, hi va haver una diferència d'edat de 17 anys entre els medallistes or homes i dones (21 enfront de 38 anys).

Analitzant les millors corredores de marató femenina entre 1980-1996, les dones han estat aproximadament un 11% més lentes que els homes, encara que no hi ha hagut una millora considerable en la velocitat de carrera de la dona en la dècada dels 80. A les ultramaratons als Estats Units de 160 km, el rendiment de les dones més ràpides es va mantenir aproximadament un 20% més lent que el dels homes més ràpids (després d'una millora respecte als homes al llarg de la dècada dels 80 ). El rendiment d'alt nivell sembla mantenir fins a l'edat de 30 a 40 anys, després ve una petita disminució fins a l'edat de 50 a 60 anys, i finalment ve una disminució progressiva que s'accelera després de l'edat de 70 a 75 anys. L'estudi d'Hoffman va mostrar que la velocitat de carrera màxima dels de més ràpids en la Western States tenien una edat entre 30 i 40 anys (a diferència dels més ràpids en marató d'asfalt que com a molt tenen 30 anys).

Fins ara els podis generals amb persencia femenina en ultradistancia han estat una excepció, i molts d'ells deguts a la baixa participació masculina.
Pensar que la velocitat de la dona en el ultrarunning pot arribar a igualar la de l'home no és cap bogeria, però de moment pel que s'ha vist s'haurà d'esperar que més dones i durant més temps estiguin presents en aquesta disciplina, perquè els seus millores antropomètriques, d'entrenament, de motivació vagi suplint les diferències fisiològiques (com la massa muscular esquelètica, que sempre serà el factor limitant en una ultramarató).

En la marató d'asfalt s'ha arribat al 9,75% respecte a l'home, en la de muntanya podrem disminuir aquesta diferència de temps o fins i tot igualar-la? Qui sap.

Emma Roca

Referències:

Arxiu propi

Un extracte de la tesis Emma Roca (projecte SUMMIT).

Bam J1, Noakes TD, Juritz J, Dennis SC. (1997): Could women outrun men in ultramarathon races? Med Sci Sports Exerc. 29(2):244-7.

da Fonseca-Engelhardt C, Knechtle B, Rüst CA et al. (2013): Participation and performance trends in ultra-endurance running races under extreme conditions - ‘Spartathlon’ versus ‘Badwater’.Extreme Physiology & Medicine. 2:15.

Hoffman MD, Wegelin JA. (2009): The Western States 100-MileEnduranceRun: participation and performance trends. Med Sci Sports Exerc. 41(12):2191–8.

Hunter SK, Stevens AA, Magennis K, Skelton KW, Fauth MCK (2010): Is there a sex difference in the age of elite marathon runners?Med Sci Sports Exerc 656-664

Hunter SK, Stevens AA (2012): Sex differences in marathon running with advanced age: physiology or participation? Med Sci Sports Exerc 148-156

Rust C, Knechtle B et al. (2013): Finisher and performance trends in female and male mountain ultramarathoners by age group. Int. J General Medicine, 6:707-718.

Wegelin JA et Hoffman MD (2011): Variables associated with odds of finishing and finish time in a 161-km ultramarathon. Eur J Appl Physiol, 111:145–153.

Whipp BJ, Ward SA.(1992): Will women soon outrun men? Nature.355(6355):25.

www.marathonguide.com

 

taula 1
taula 0
taula 2
Comentaris
Jesús Avilés Martínez
17 Octubre 2014 / 20:37 h
Hay un caso espectacular, el de Lizzy hawker en la Spartathlon de 2012. Hizo tercer puesto en la general a sólo 32 minutos del vencedor y 26 minutos del segundo. Carrera de 246 km, con mucho calor. las edades concuerdan también: 46 y 44 para los dos primeros y 36 Lizzy. La octava posición en la general fue también parauna mujer, de 31 años de edad y a poco más de 2 horas del vencedor.
Es buena carrera para este tipo de comparaciones. Muy larga y con un ritmo muy exigente.

http://ultrasignup.com/results_event.aspx?did=17846
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.