El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
19
Agost
2014
32ª Leadville 100 milers, "Race across the sky”. Repte a gran alçada.

Una cursa ràpida comparada amb altres ultres, però molt exigent per l'altura mitja, els temps límit i algunes parts del recorregut. La Leadville 100 mile  run va néixer el 1983 i juntament amb la Hardrock i la Western States s'ha convertit des de fa anys en una de les ultres americanes més mítiques.

A les 4 del matí sortíem 750 bojos preparats per a una de les bones, de les que et deixen ben 'arreglada'. Ni la meitat acabarien dins de les 30 hores que l'organització donava com a límit, però poder ser-hi era una gran oportunitat.

Vaig començar molt suau, sense arriscar, conservant a cada pas i despertant. Em notava lenta, sense molts reflexos i nerviosa. A poc de començar vaig ensopegar i vaig rebre un fort cop amb ferida al genoll. Vaig recitar uns quants 'salms' i mig ofegada de l'ensurt vaig baixar el ritme i vaig augmentar la concentració. Quedava molt i no la volia fastiguejar!

Anava amb el perfil 'tatuat' al braç (el facilitava l'organització), i m'havia fet una plantilla amb les milles i els temps parcials de la guanyadora del 2012, Tina Lewis. Hi havia previst 2 blocs de 6h i el tercer més segons el cansament. De moment arribava a Twin Lakes (39,5millas) amb el temps previst. Anava dins dels 20 primers i per davant tenia a la Liza Howard (guanyadora el 2010, segona en el 2012 i campiona d'USA dels 100km en 2011 entre altres resultats -que no coneixia fins al dia després d'acabar que ho vaig mirar per internet...-). Allà vaig deixar les Hoka Stinson Evo per anar amb les Hoka Rapa Nui, havíem de creuar rius amb l'aigua alta i baixar per senders tècnics a gran alçada (més de 3800m). De tornada a Twin Lakes tornaria a posar-me les Stinson. El recorregut és d'anada i tornada pel mateix lloc i sembla mentida com quan tornes no te’n recordes del que falta a cada tram!.

A meitat de carrera (a Winfield) la Liza em portava un avantatge de 25 minuts, però encara quedava molt! En aquesta milla, la 50, començava la feina del 'pacer' (no es permet abans), algú que tu tries perquè t'acompanyi part del recorregut. Va ser increïble. Dur a algú al teu costat que t'acompanya, et dóna menjar, beguda, t'anima ... és tot un luxe! Vaig tenir a Rob Wright fins a Fish  (milla 76,5) i després a Travis Macy fins a la meta (guanyador de la Leadman del 2013, gran corredor i raider !: www.travismacy.com).

Els Leadman o Leadwoman també han de competir al Leadville Trail Marathon, The Silver Rush 50 MTB or Run, la Leadville Trail 100 MTB i la Leadville 10km Run (http://www.leadvilleraceseries.com/leadmanleadwoman/) , gairebé res ...

La baixada de Hope pass a Twin va ser espectacular, vam ser ràpids per retallar temps a la Liza i la gent que pujava en sentit contrari ens deixava passar sense parar d'animar. Increïble! Tota aquesta zona de senders i boscos preciosos estava plena de bolets, molts d'elle bons com els ceps, i em posava "malalta" de no poder-los agafar! ; )

En tornar a Twin (milla 60) ja li havíem retallat gairebé 10 minuts a la primera. La carrera de veritat començava en aquest punt. Trobar a l'assistència (el gran Mark Macy, pare de Travis) i a la família animant i amb tot preparat donava tanta energia! sobretot el sentir de lluny: "Mamaaa!!”.

Cada 1,5h intentava acabar un bidó amb sals (pastilles efervescents Powerbar electrolytes) i UCAN (carbohidrats complexos de lenta assimilació) i una mica d'aigua sola que portava en l'altre bidó. La primera meitat de la carrera els portava a la motxilla Ultimate Direction (model Scott Jurek, que és fabulosa) juntament amb un impermeable, guants, “manguitos”, vaselina i alguna  barreta energètica Powerbar (no obligaven portar res de material, però jo sempre porto coses); en la segona meitat de la cursa m'ho portava tot el "pacer" (de luxe). A part en els avituallaments agafava sopa, síndria, plàtans, ...

Ens van pesar vestits abans de començar, a mitja carrera i en acabar per controlar com perdíem i reaccionar en cas de deshidratació (més d'un 4% del pes corporal) o de sobrehidratació (hiponatrèmia perillosa!). Jo vaig començar amb 150 lliures (68kg) i vaig acabar amb 142 (una mica més de 64kg), correcte! encara que després em feien tant mal les cames que ni vaig dormir aquella nit i durant el dia següent cada pas era una epopeia. Sort que a les 48h ja podia baixar escales de forma natural ...
Amb el Dr.Estivill en aquesta prova també vaig portar els sensors del control de temperatura corporal i de son per poder avaluar els efectes d'una carrera tan llarga sobre els ritmes circadians. D'aquesta manera podrem saber com hem d'actuar al respecte per aconseguir el màxim rendiment amb el mínim descans.

Des de l'últim control el May Queen quedaven 14 milles, de les quals 9 eren envoltant el Llac Turquoise en un sender tècnic i de nit, i s'acabaven amb unes 5 últimes milles de pujada constant per una pista de terra i després asfalt que van ser l'infern. Per què? perquè ja portàvem 18 hores de cursa, perquè als 37 minuts de sortir de May ens vam trobar a la Liza (que ens portava 14 minuts d’avantatge a l’últim avituallament), i perquè des d'aquest punt el meu ritme va accelerar i ja no es va reduir fins arribar a meta. Vaig treure energia d'on vaig poder, no vaig deixar de córrer, vaig seguir cuidant-me amb l’hidratació i el menjar. Tenia el suport constant de Travis, no mirava cap enrere i sempre concentrada cap endavant. La força de la ment mou muntanyes, i els corredors d'aventura com el Travis i jo vam posar tot el nostre potencial. El cos va haver de fer cas a la ment i seguir les intruccions: non stop!!

El rècord de la cursa el té Matt Carpenter amb 15:42:59 del 2005 i Ann Trason amb 18:06:24 del 1994. Jo vaig fer el 3er millor temps des que va néixer la carrera, darrere d'Ann i de Tina Lewis (19:33:44 el 2012). Molt contenta per ser una "rockie" de la prova, per córrer a tanta alçada i per haver lluitat fins al final. "Be Consistent, never stop running" deia Travis o "you're better than you think you are, you can do more than you think you can" deia Ken Chlouber el fundador de la prova que amb la seva dona esperaven des del primer fins l'últim a la meta. Gràcies.


Gran crònica de Mayayo a:
http://carrerasdemontana.com/2014/08/17/ultra-trail-leadville-100-miles-2014-cronica-resultados-y-fotos-campeones-rob-krar-16h09-y-emma-roca-19h38/


I altres a:
http://infoaventura.com/index.php/item/1442-emma-roca-se-impone-en-la-leadville-trail-run-100?utm_source=feedburner&utm_medium=email&utm_campaign=Feed:%20RssTodasLasNoticiasDeInfoaventura%20%28RSS%20Todas%20las%20Noticias%20de%20Infoaventura


http://www.outdooractual.com/Emma-Roca-y-Rob-Krar-se-llevan-las-100-millas-de-Leadville-ACTIVIDAD-30000000-0000-0000-0000-000000000001-NOTICIA-20140818.aspx


http://www.am14.net/emma-roca-guanya-la-Leadville-trail-run-100-13056/


http://running.competitor.com/2014/08/photos/colorados-legendary-Leadville-100_111212


“The women had a close race for first and second too, with Emma Roca running the first five miles in the lead with myself and Zeke before taking a bad fall. Emma and Liza Howard yo-yoed ahead of each other all day with Liza sitting as high as fifth late in the race. They finished with Emma in 8th overall in the third fastest time ever (19:38) and Liza just behind in 20:01. That must have been an epic battle too and I can't wait to hear more about it from Liza.”
a:
http://sharmanian.blogspot.com/

Emma Roca

161km
5500m+
135 pulsacions de mitjana
7,31min/km
8a de 358 finishers
1a de 52 dones






Rob i Travis
amb el Dave Makey
plantilla de previsió de temps
Comentaris
josa
31 Desembre 2014 / 06:23 h
Enhorabuena superwoman. Ante tal azaña me parece poca repercusión en los medios.
Miguel
08 Setembre 2014 / 13:24 h
moltes felicitats!!!
Ã’scar
20 Agost 2014 / 01:49 h
Moltes felicitats!!! M'ha encantat la crònica ;-)
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Ay Up Lighting Systems
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.