El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
13
Maig
2014
Qui no arrisca no pisca

Dissabte 10 de maig a les 6am: Transvulcania, ultramarató de 74km i 4500m+. 1700 corredors, 130 dones.
Per mi és l’ultra on hi ha més nivell perquè ve gent de tot el món; els èlit que normalment van a proves del circuit Salomon o del circuit North Face aquí trobem a la majoria, això fa que hi hagi espectacle i que la cursa sigui GRAN.

A vegades les curses es giren abans de començar-les. Ja vaig anar acumulant nervis dos dies abans amb imprevistos, com el poder estar a l’hotel de La Palma el dijous a les 21h i arribar l’endemà a les 12am, passant nervis, nit i descontrol per part de la companyia aèria a Tenerife,… Però va ser molt positiu poder conèixer a molts corredors que com jo estàven “atrapats" a Tenerife per culpa de la boira.

L’arribada a la Palma es va fer esperar i després ja va ser un non stop!
Portava un llibre de classes de francès que ni el vaig obrir, articles científics a revisar que ni vaig fullejar… literalment anava “de cul”!:

1-Punxar, pesar i fer mesures amb l’Ilona, el Jose i el Francesc als voluntaris SUMMIT que en aquesta prova també donaven el seu temps i cos al projecte; gràcies Albert, David’s, Fèlix, Gerard, Marçal, Marc, Pep i Xevi!

2-Anar a l’hospital general de La Palma a fer hemogrames, centrifugar i congelar mostres. Això ho vaig haver de tornar a fer el dissabte dia de la prova a l’acabar (12pm) i el diumenge al migdia (24h post cursa). Gràcies Leopoldo i el teu equip per fer-nos-ho fàcil!

3-Dinar ja tard a les 15:30.
4-Anar a veure la sortida i calcular temps de desplaçaments.
5-Arribar 20min tard a la taula rodona-briefing i amb prou feines poder parlar 5 minuts de com veia jo la cursa.
6-Fer el “check-in” a l’hotel.
7-Preparar el material de la cursa.
8-Sopar i amb prou feines dormir 4h.
9-A les 3am tornar a fer mesures SUMMIT abans de marxar de l’hotel.
10-Anar a la línia de sortida (1h de cotxe) amb marge de temps per sortir a les 6am ben puntuals.

No va ser fins començar la cursa que el meu cervell i cos van parar de fer mil coses alhora i es van concentrar en unes poques: córrer, gaudir i cuidar-me. Posar seny i sobretot cap a cada passa que fes. Però tenia el dorsal 13…

Vaig començar conservadora, molt hidratada i amb les reserves de glucogen ben carregades (com a màxim podem tenir 0,5kg: 400g a la musculatura esquelètica i 100g al fetge). Sabia que em donaria energia per una bona estona, però no valia badar, calia anar aportant carbohidrats, sals i aigua a un cos que estaria corrent més de 8 hores.


La temperatura a les 6am al Faro de Fuencaliente era de 20ºC amb un 68% d’humitat. A partir del migdia a l’arribada als Llanos de Aridane ja seria de 30ºC i un 45% d’humitat. Feia molt vent a la vessant sud, sud-est que donava una sensació de frescor i de no ser tant important el beure, però ho era molt! perquè ens deshidratàvem igual.

La primera pujada va activar a tothom, alguns més ràpid que a altres. Però en els primers 18km ja feies quasi 2000m+. En aquesta pujada vaig compartir una bona estona de corriols amb l’americana Krissy Moehl que l’havia conegut a l’Speedgoat de l’any passat i quan el sol va despuntar per sobre els núvols no paràvem de repetir què guapo que era! (fins i tot li vaig dir que seria bo fer una parada obligatòria de 30 segons només per viure aquell moment, je, je).

Arribant al Pilar anava 6a i m’anava trobant millor, notava que no tenia velocitat ni xispa, sobretot després d’haver fet 15 dies abans l’ultra de Barcelona de 100km. Però confiava en arribar bé al Roque de los Muchachos, el punt més alt del circuit (2426m) al km 51, per després apretar a la baixada i anar recuperant posicions.

La temperatura pujava, anava bebent i menjant, i el ritme no disminuïa, al contrari, anava en augment i fins i tot des del Pico de la Cruz em trobava amb més ganes. A cada avituallament em mullava de dalt a baix, per baixar temperatura corporal i evitar així més desgast metabòlic del que ja tenia. Al arribar al Roque no m’ho vaig pensar, era el meu moment, no sabia com arribaria de buida a Tazacorte per després remontar els últims 5km fins a los Llanos, però ho havia de provar.
En 15minuts ja havia passat a una francesa i una americana que anàven 4ta i 5a respectivament. En moments així et puja molt la confiança, tota tú creixes i no hi ha res que et pari, o quasi…

En pocs minuts ja tenia a l’Uxue que anava 3a a 2 minuts, i quan la vaig veure va ser quan vaig accelerar. La baixada molt tècnica, dreta i dura no donava treva, i en una de les pedres que vaig recolzar el peu esquerra tenia pinassa per sobre i em va fer relliscar caient amb el peu endavant i malament. No va ser una torçada lateral típica, però de seguida vaig notar un dolor intens. “Merda!” vaig cridar… caminant coixa, accelerant una mica i tornant a córrer vaig agafar ritme com vaig poder, de nou cap avall, però notant cada pedra que trepitjava…

El taping preventiu s’havia trencat però aguantava just perquè el notés i em servís per baixar amb una mica de confiança. Carregava tots els salts i recolzaments importants al peu dret i anava tant ràpid com podia, però ja no era la velocitat d’abans, la 3a se m’escapava de nou. I em quedàven encara més de 18km per arribar…

Sort que les Stinson Evo amortiguaven tant com podien i la torçada no feia tan mal, però s’anava inflant i no podia perdre temps. La baixada a la platja i port de Tazacorte és de les més dures que recordo en ultres, sobretot perquè amb poc més de 18km baixes 2400m, fa una calor que espanta , no fa vent, i ja portes molts km’s i hores a sobre… L’Anna i la Maite (1a i 2a) ho varen fer amb 1h40’, l’Uxue amb 1h44’ i jo amb 1h46’ patint de valent.

Els últims 5km van ser de sobreviure més del dolor i la frustració que de l’exigència física. Els feia dos minuts més lenta que la 3a tot i anar ja ben coixa. Però volia acabar, el taping i les Hoka m’ho permetien, i el cap feia hores que havia agafat les regnes del cos.

A meta només em sortien llàgrimes, no tenia paraules. M’havia buidat, ho havia donat tot, havia arriscat i no m’havia sortit bé. Tenia ràbia i dolor però en el fons estava satisfeta d’haver conseguit acabar, de no llençar la tovallola i de lluitar fins al final.

Vaig anar a l’hospital directe després de fer les proves SUMMIT, cap fractura però un esguinç de 2on grau, Zegama se m’escapa.
 

Un altre any serà i amb més ganes de lluitar per una plaça al podi. Ara ja conec en propia pell com se les gasta l’illa i m’encataria poder tornar-la a retar.

Ritme: 7:40 min/km
Pulsacions de mitjana: 148
Temps: 8h58min
Els 74km els he donat a la causa The Family Run per la Fundació Juegaterapia: www.iwopi.org !
Més info: www.transvulcania.net

Apunts SUMMIT:
Els 10 voluntaris que varem analitzar van perdre una mitjana de 3,3kg i un 4,6% del seu pes corporal, bevent de mitjana 8 litres durant la cursa i orinant 2 cops. Algú fins i tot va necessitar reposició hídrica intravenosa tot i beure molt. Per tant una ultra és molt exigent i el cos el posem al límit encara que no ens ho pensem. Val la pena cuidar-se, preparar-se bé i sobretot mai subestimar la distància de qualsevol cursa a peu, encara que siguin 20km. Seny!

Tenerife
Summit pre
SUMMIT Hosp.La Palma
SUMMIT Hosp.La Palma
SUMMIT Hosp.La Palma
Faro Fuencaliente
Faro Fuencaliente
Sortida
cinètica depleció glucògen
efectes de la deshidratació
baixant a Tazacorte
a l'arribada
plorant a l'arribada
de camí a l'hospital
esperant ser portada a l'hospital
turnell al matí següent
SUMMIT post cursa amb el Jose i l'Albert
SUMMIT post cursa amb el Jose i el Marçal
SUMMIT post cursa amb l'ILona
Comentaris
Marina
22 Maig 2014 / 18:00 h
Enhorabona lluitadora :) no em puc ni fer a la idea del que deu ser acabar la Transvulcania amb aquesta lesió! Et felicito per haver-la lluitat fins el final i per acabar-la tan bé donades les circumstàncies (ja des del vol d'anada, on vam coincidir en quedar-nos tirats com molts altres a Tenerife fins l'endemà. Nervis des d'abans de començar per tots!!).
I enhorabona també per poder compaginar la familia, la feina i l'esport! feina gens fàcil!!
com deia al principi, enhorabona lluitadora, molts ànims i una curta recuperació!!
tofol
13 Maig 2014 / 23:42 h
Ei Emma, no sabia q havies caigut! Res , ara a recuperar aviat
Records desde Mallorca
Tofol
Gerard
13 Maig 2014 / 22:03 h
Emma, Mil Felicitacions.T'has guanyat un nou fan i seguidor.
M'has deixat impressionat i explicaré breument els motius.
1. Les teves dues intervencions a la taula rodona van ser espectaculars. Ens vas deixar bocabadats a tots els oïents. Et vas ben guanyar les dues sonores ovacions. Sense cap mena de dubte el millor amb molta diferència. Crec q et fitxaran pel següent training campus que organitzin :)
Si em permets van ser discursos al més estil Guardiola: Profunds, enèrgics, convincents, motivadors, amb molt coneixaments. I d'aqui el reconeixament amb els aplaudiments. (En el briefing estavem just al teu costat, 2ªfila).
2. Els teus coneixements cièntifics i treballs de recerca que portes a terme. M'ha sorpres gratament. Xapò!!
3. La gran crònica que has escrit ... kina crack.
4. La gran cursa que vas fer. Estic segur que el pròxim cop que arrisquis, la sort et somriurà i la recompensa i satisfacció serà més gran. Lo d Zegama és una putada, aixi que te'n deuen una ;)
5. Teva fortalesa i mentalitat guanyadora: Primer vas decidir atacar, anar pel podium i no conformar-te amb la 4ª posició. Després amb l'esguinç vas decidir continuar, acabar i mantenir la 4ªposició. IMPRESSIONANT, felicitats!!!
6. Al acabar la cursa, et vaig veure amb el peu embenat dins l'edifici i et vaig preguntar com t'havia anat. Jo vaig fer la marató i vaig pujar bus buscant uns amics que van fer l'ultra.
7. Tant al briefing com a l'edifici volia demanar-te una foto ;) Se que teniu una actitud exemplar, que sempre teniu un somriure i us feu fotos amb tothom. Però també crec que en el fons ha de ser una mica "conyas". Per aquest motiu vaig renunciar a la foto (forma de respectar-vos i pogueu estar tranquils). Això si, em va agradar intercanviar unes breus paraules.
Per tots aquests motius, en pocs dies m'has cautivat. Desitjar-te una ràpida recuperació i molts èxits que continuaran arribant. FELICITATS CAMPIONA!!!
Damià
13 Maig 2014 / 19:35 h
Enhorabona!!! ets una crack. Tot i els contratemps, treus forces de "sota les pedres". Recuperat aviat i a seguir gaudint. :-)
juan manuel
13 Maig 2014 / 18:27 h
IMPRESIONANTE!! Felicidades,muy difícil tuvo que ser llegar.Grann
2
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.