El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
29
Abril
2014
Ultra Trail Barcelona: minuts vermells, blaus, verds, grocs i negres.

Enguany la Ultra Trail Barcelona ha tingut tots els colors.

En la seva 4a edició i amb quasi 2000 inscrits en totes les distàncies, ha passat a ser una ultra de referència, ben organitzada, amb senders preciosos, bons premis i ben aprop de Barcelona ciutat.
Per mi és un 10 d’organització en aspectes com:
* 4 grans recorreguts, amb bucles que anaves coincidint amb les altres categories en els km’s abans d’arribar a Begues i que animant-nos mútuament tots fèiem una gran pinya, els no tant bojos amb els totalment inconscients!
* Avituallaments ben senyalitzats, indicant a quant estava el següent, sempre amb molt menjar i beure. Encara que m’hagués faltat algun pa amb nocilla, fuet o formatge, je, je…
* Un marcatge excepcional, on era molt difícil perdre’s. Fins i tot hi havia gent de l’organització que a mig recorregut tornava a marcar. La pintura ningú la pot robar de la pedra (una cinta sí) i a sobre es veu molt!
* Corriols ben buscats, preciosos, on gairebé no s’ha tocat asfalt durant els 100km i on hem descobert senders poc explorats. Ni el troç cremat se’ns ha fet pesat perquè en poca estona ja estàvem corrent entre ombres de pins i alzines.
* 3 minuts blaus de relax gràcies a la Fundació Ondablue a l’Ermita de La Trinitat que han estat la bomba! què ràpid han passat!he aprofitat per avituallar-me bé, per fer una trucada per veure si havien portat les mostres de sang al laboratori, per aixecar les cames i zas! ja s’havia acabat el temps… quina gran idea! l’any que ve David, una estoneta més llarga eh??!!…

* I ser una cursa pionera com poques en demanar un certificat mèdic d'aptituds esportives per poder participar en les distàncies llargues.

Els meus minuts vermells han estat pre i post cursa traient-me sang amb 9 voluntaris més pel projecte SUMMIT que aquest cop ha volgut avaluar: els sistemes hematològics, musculars i cardíac. Sembla que el dany muscular juga un paper en la gestió del rendiment en carreres llargues, mentre que en les més curtes i per tant més ràpides, sembla que puguin aparèixer alteracions en la funció cardíaca a causa d'una fatiga del cor. En ambdós casos i per raons molt diferents, els canvis hematològics, com la deficiència de ferro o les hemòlisis intra-vasculars també hi són presents. L’objectiu principal de l’estudi SUMMIT (Salut en les UltraMaratons i els seus líMITs) és determinar si la població que practica exercici de llarga durada i gran intensitat té més risc sobre la salut en comparació amb la població sedentària i la població moderadament activa. I si aquesta pràctica continuada de curses pot posar el cos en veritable perill.
També he vist el color vermell quan al km 20 m’ha començat a baixar la regla, ja anava preparada, però mai deixa de ser un destorb, amb l’hormona progesterona en el seu pic màxim el primer dia del període i responsable directe d’una disminució de rendiment….

Però quan la calor ja collava i els km’s es començaven a notar en les cames, l’organització ha tingut la brillant idea dels 3 minuts blaus, neutralitzats, per tothom obligats. Una parada ben feta. El color blau del mar que es veia des de l’ermita i l’estona de tranquil·litat (encara que breu) de la que hem pogut gaudir ha reomplert d’energia el cos per seguir afrontant els km’s que quedàven per davant.

El recorregut no deixava de sorprendre i els pocs troços de pista anàven deixant pas a corriols molt guapos donant un color verd al Garraf que normalment ens l’imaginem ben groc. El sol ja escalfava i l’hidratació era vital. Des de l’inici amb un bidó d’aigua sola i l’altre de sals i Ucan m’anava cuidant i procurant re-omplir-los cada dues hores com a màxim. En  els avituallaments menjava fruita, algun fruit sec i mirava d’haver gastat un gel just abans d’arribar a cada punt d’aigua important. En cap moment les rampes van voler saludar i els bessons tot i carregats es mantenien en línia amb el ritme que els hi marcava. El groc també el controlava amb l’orina, que en dos moments de la cursa vaig haver de fer (bona senyal d’hidratació).

El negre no va aparèixer fins als darrers 31km de cursa, quan des de Begues arrancàvem sols els “valents-inconscients-bojos-malalts” amb la distància ultra, mentre que la resta de corredors de la mitja, marató o 69km ja havien fet la seva feina arribant a Begues.
Aquest darrer tram es va fer duríssim, amb grans rampes a peu, un sol que no ens deixava i el cos cansat de més de 7h sense parar a un ritme alegre. La part cremada per arribar a Torrelles entristia el paisatge i el carbó del tronc on et recolzaves et quedava marcat a la mà com una senyal més de guerra. En aquests “últims” km’s vaig mirar de posar el cos en reserva màxima, evitant entrebancar (gasta molta energia i poden aparèixer rampes fàcilment), dosificant més que mai l’aigua i el menjar (tot i que vaig arribar ben justa a l’avituallament de l’ermita de Bruguers) i sabent que la compta endarrera pel final ja estava més que feta.

Durant la cursa tens alts i baixos a nivell psicològic, recordo mínims després de la platja de Garraf o abans d’arribar a Torrelles, però màxims després de la Trinitat, arribant a Begues per primer cop, o ja fent l’última baixada a meta (on llavors les cames si que van soles!). Però en tots els moments, per molt negres que es vegin busques alternatives per anar-los superant, marcant fites properes, engegant música a l’ipod o trobant altres corredors amb quins compartir estones.

Les ultres et donen tants moments i tant variats que les fan unes proves úniques. A part de la duresa en sí de la distància i el desnivell, són tantes les hores que passes amb tú mateixa que et pots trobar en algun moment mig plorant, o cantant d’alegria o cridant per tonteries. Tot suma, enriqueix i et curteix.

A l’arribar seguien els estudis SUMMIT i la part mental mig eufòrica, amb una sensació quasi embriagadora deixava pas a una realitat física: havia perdut 2,6kg, no havia acumulat gaire de lactat (2,6mmol) i la musculatura estava molt “seca”. Calia doncs recuperar bé els líquids, ingerir carbohidrats i proteïna sobretot la primera hora post cursa i dormir més de les 4h de la nit anterior… Feia falta cuidar un cos que s’ho mereixia més que mai.

A més a més vaig poder “donar” tots aquests km’s ben treballats, a través de la plataforma www.iwopi.org a una causa solidària com la que ara té Compex en actiu per l’esclerosi múltiple.

No puc demanar més.

La vida és de molts colors i és molt enriquidor poder viure’ls tots!

 

100km, 4500m+, 143p mitjana, 10h58min.

Més info a: http://www.utbcn.com/
Fotos: organització, Joan Sintes.

abans de sortir
amb el Pau a l'arribada
podi masculí i femeni de la Ultra
resultats dels primers
bioimpedancia amb l'Ilona abans de sortir
hematocrit i lactat abans de sortir
bioimpedancia al Pau
mostra de sang al acabar
bioimpedancia el dia abans
extracció de sang a l'Arnau 24h post cursa
Comentaris
Gerard
13 Maig 2014 / 23:12 h
Flipo amb les teves croniques. Estan molt ben redactades.
A veure si em poc temps guanyes terreny mediatic i molta mes gent pot gaudir de les teves vivencies :)
P.D:. No poso accents pq abans m'han sortit una simbologia extranya.
Ahhh, i felicitats per la victoria. (ja ho sabia pero aprofito).
Israel
05 Maig 2014 / 23:44 h
Muy chulo tu relato, yo hice la maratón...el año que viene repetimos!!!
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.