Ja comença la nova temporada no només amb importants curses, sinó amb projectes que em marcaran un abans i un després. La motxilla cada dia és més gran i estar al davant de qualsevol classificació es fa més feixuc, però en aquest 2014 ho intentarem!

Calendari previst:

 
Vaig acabar l’any 2013 amb la Sant Silvestre de Berga per treure la “carbonilla” patint durant els 5km que va durar i mirant a les baixades d’esgarrapar segons. Contenta pel ritme mig aconseguit (3:47) i ja pensant en la cursa de l’endemà de 7km en el cross solidari Play&Train, per donar la benvinguda al nou any. Però ja no tenim 20 anys i si el doble, així que les cames a partir del km 2-3 van començar a esgotar-se i el ritme que vaig marcar no va poder ser molt alt (rascant el podi i suant per ser-hi, tot i el glaçat matí que es respirava al poble d’Alp). Vaig acabar també satisfeta d’haver netejat les canonades i vigilant sobretot no refredar-me ni lesionar-me de cara a l’objectiu més immediat que era el Cruce de Columbia a Xile i Argentina a principis de febrer.

Pensava que amb les series de qualitat del 31 i l’1 ja en tenia prou però no, el meu entrenador Leo insistia que havia de fer més sèries els dies posteriors. Com costa! i més quan s’entrena sola i ja no estem a l’edat del “pavo”… Però vaig intentar-ho combinat amb la feina, la família, la tesi, les reunions de treball a Barcelona, les entrevistes, les extraescolars i les nits sense dormir dels meus fills, les caigudes, les sobrecàrregues,… un “suma i segueix” que em vaig repetint cada dia, però mantenint l’essència, el gaudir del que es fa, el viure amb els meus i el ser feliç!

I ja estem a Xile, a 3 dies de començar la 13a edició del Cruce de Columbia, amb una participació de més de 1300 persones en la categoria individual i més de 740 equips en la categoria de parelles. És una gran concentració d’atletes i es demostra un cop més l’apogeu de les curses de muntanya arreu del món. I alhora la necessitat de controlar més que mai la preparació física, tècnica i mèdica dels qui participen. Espero amb el projecte SUMMIT aportar el meu gra de sorra al respecte.

Enguany els favorits canvien respecte l’any passat, no tenim a l’O.Kortazar ni a l’A.Frost però tenim a l’Amy Sproston 3a a la Western States i 2a al mundial de 100km aquest passat 2013 entre altres victòries. També venen en Martin Fiz, en Dakota Jones o en Marco de Gasperi com a destacats estrangers a part dels campions argentins Gustavo Reyes i Nelson Ortega.

El recorregut és completament diferent de l’any passat, canviem d’ubicació i comencem al costat de Puerto Montt. El recorregut tindrà lloc gairebé sempre per la Patagonia xilena, començant a les faldes del volcà Osorno i acabant al peu del volcà Puyehue, ja a l’Argentina. Cada dia farem entre 35 i 40km amb un desnivell mitjà de 1500m+, amb senders tècnics i importants desnivells. Al final de cada etapa dormirem en campaments muntats per l’organització i on per sort tindrem el menjar preparat. No serà el calvari de Sables…

La previsió és pluja i fred, fent que la cursa per etapes es faci més feixuga i dura però alhora més treballada i soferta. Hauré de lluitar com sempre per estar tant endavant com pugui, però sabent que si ho dono tot no em podré demanar més. I sobretot gaudint de l’entorn, la gent i el recorregut. Tant de bo els núvols i les boires ens deixin contemplar un paisatge que enlluerna. Gasss!!