El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
02
Setembre
2013
La feina ben feta no té fronteres. UTMB 2013.

2300 corredors disposats a fer 169km en menys de 46h i pujar més de 9600m positius donant la volta al massís del Mont Blanc per França, Itàlia i Suissa. Un viatge que comença a la tarda i acaba pels primers l’endemà al migdia, passant una nit per colls i refugis de somni; i pels últims acaba dos dies després amb dos nits sense quasi descansar. També hi ha 2000 voluntaris, 3 curses més paral·leles que es fan en els dies previs i molta, molta gent pels carrers i muntanyes que envolten Chamonix
Enguany el temps ha acompanyat i ha trencat la mala sort de 3 anys seguits sense poder fer el circuit original. Aquest cop sí, i ha estat espectacular.
Una 11ena edició molt disputada, amb el podi obert tant en dones com en homes i amb  una lluita continua per les primeres places, sense clars guanyadors com ho han estat molts anys seguits el Kilian i la Lizzy. S’han rebaixat récords i molts dels favorits no han acabat per problemes varis com el Krupicka, Canepa o Chaigneau.
El récord femení el tenia des del 2009 la Christine Moehl dels Estats Units amb 24h56min l’any 2009 juntament amb el Kilian el 2011 amb 20h 36min.
En aquesta edició s’han fulminat els temps més ràpids, amb 22h37min de l’americana Rory Bosio que l’any passat va fer 4rta a l’UTMB 20 minuts darrera meu i 2a a la Western States, fent 7a absoluta de la general i treure’ns més de 2h a mi i a la Núria. Espectacular!
En homes també ha donat la campanada el francès Xavier Thevenard amb 22 anys fent 20h34min.
La reina de la UTMB, Lizzy Hawker, guanyant o fent podi 5 vegades seguides no ha pogut participar per una fractura per estrés a la seva cadera i ha deixat oberta l’opció de guanyar amb una clara vencedora, la Rory.
Jo he començat a un ritme bo, sentint-me molt forta en les pujades (les primeres gairebé corrent-les totes) i conservadora a les baixades per evitar torçades greus o sobre-càrregues importants només començar. Els temps previstos que m’havia marcat ja han estat inferiors des de bon començament, posant-me inesperadament al davant a la pujada des de les Houches, cedint a la baixada però ja anant dins les tres primeres fins al final. La Rory ha marxat quan ella ha volgut, marcant un fort ritme pujant a la Croix de Bonhomme des d’on ha anat guanyant distància respecte a mi i la Núria fins al final. La Francesca Canepa que l’any anterior havia fet 2a, al arribar a Courmayeur i venint uns 10 minuts darrera nostre ha decidit abandonar.
Durant la nit he sentit que el ritme no el podia manternir igual de ràpid que al principi i notava falta de força, em costava menjar i he patit una mica entre el Refugi Bertone i el Bonatti (una de les parts més guapes del recorregut si hagués estat de dia amb el massís del Mont Blanc a la nostra equerra). A la que ha sortit el sol m’he reactivat, accelerant, menjant millor i veient que els forces es conservaven i fins i tot podien anar a més pujant a Grand Col Ferret, tot i que en les baixades les cames cantaven i no podia evitar el dolor a cada pasa. Però calia continuar, calia lluitar per seguir a davant, per intentar atrapar a la Núria, que durant tota la cursa l’he portat uns 10minuts de mitjana davant meu i ja cap al final el que sobretot volia era baixar el temps de la Christine. He suat i de valent, donant-ho tot fins al final. I ha valgut la pena. Totes 3 hem baixat de les 24h56min.
En tot moment he pogut gaudir del recorregut, l’ambient, el companyerisme dels corredors que m’envoltaven, de la màgia de la nit amb el riu de frontals que es veien al mirar endarrera,... saber que passava per indrets privilegiats i tenia la sort de rebre la seva energia en un moment de lluita contra el cronòmetre. Aquesta lluita s’ha fet més acusada a les últimes 7h, des de Champex-Lac, on ha començat l’UTMB de veritat, on s’ha vist com estava cadascú de força, de ganes i de capacitat de patiment, on les tres últimes pujades i baixades han estat la cirereta del pastís (jo les anomenava dins meu les tres “boniques” maries). On s’ha fet més emocionant ha estat a Champex quan he tingut a   la Núria a menys de 5 minuts i al Col des Montets a menys de 10 minuts a falta de dues hores d’acabar... Aquesta lluita final ha fet que mai ens relaxessim, que els nostres temps fossin lluitats i que el resultat a l’arribada fos merescut i estés orgullosa de mi mateixa, exprimint-me al màxim.
T’adones que l’entrenament previ ha estat el correcte, que l’adaptació en alçada durant 4 setmanes als Estats Units ha servit, que l’alimentació ha estat bàsica per no defallir i que sobretot el cap estava concentrat al 100x100. Tenia clar que hi hauria lluita, que patiria però que sobretot gaudiria com ho he fet.
Recordo una entrevista que li van fer a l’entrenador de la Mireia Belmonte després de guanyar vàries medalles en aquests últims mundials que els resultats no venen com els regals, cal treballar-los, saber patir i fer bé els deures:
 
http://deportes.elpais.com/deportes/2013/08/05/actualidad/1375725823_517684.html

No crec en les casualitats dins el món de l’esport. I aquí al Mont Blanc ha quedat demostrat. Ah, i ja 1era veterana... je, je.

Podi General 5 primeres noies:
1-Rory Bosio (The North Face/USA) – 22:37:26 (New course record; Old course record: Krissy Moehl – 24:56:01 – 2009)
2-Núria Picas (Buff/Spain-Catalana) – 24:32:20
3-Emma Roca (Buff/Hoka One One/Spain-Catalana) – 24:48:14
4-Katia Fori (Technica/Italy) – 27:48:45
5-Silvia Trigueros (Spain) – 28:13:12

Podi general 5 primers nois:
1-Xavier Thevenard (ASICS/France) – 20:34:57 (New course record; Old course record: Kilian Jornet – 20:36:43 – 2011)
2-Miguel Heras (Salomon/Spain) – 20:54:08
3-Javier Dominguez (Spain-Basque) – 21:17:38
4-Timothy Olson (The North Face/USA) – 21:38:23
5-Mike Foote (The North Face/USA) – 21:53:19

2on-Roberto Heras- 2on UTMB
3er-Javier Domínguez-3er UTMB

I no cal oblidar que els podis entre els corredors de casa en totes les altres curses realitzades han estat aclaparadors:
Arnau Julià- 1er TDS (119km i 7250m+)
Toti Bes- 1er CCC (100km i 5950m+)
Daniel Garcia- 3er CCC
Mercedes Arcos-2a CCC

Felicitats!

(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
(c)JordiSaragossa
Comentaris
Jaume, Mallorca
08 Setembre 2013 / 19:38 h
Enhorabona, ja m´ho vares dir a Chamonix "molt de cap" increíble cursa que et vares marcar. T´ho mereixes. A disfrutar!!!!
Oriol
03 Setembre 2013 / 02:01 h
Bona crònica !!! mare meva quina pallissa, em sembla que només per les sensacións que es deuen tenir al acabar ja ha de valdre la pena.
Felicitats !!!!
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Ay Up Lighting Systems
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.