El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
16
Juny
2013
SUMMIT on fire

Després de 15 dies molt intensos ja podem dir que el projecte SUMMIT (Salut en les Ultra Maratons i els seus líMITs) està fornejant de valent. S’han recollit més de 1300 mostres, mobilitzat més de 120 corredors voluntaris en un cap de setmana i 40 més la setmana pre i post. Hi han hagut més de 80 persones d’organització i molta, molta logística perquè tot sortís bé.

Tot i el mal temps, alguns petits entrebancs amb algun material específic (electrodes, palometes, reactius de lactat), la retallada de la cursa, les baixes pre i durant les diferents proves,... crec que en treurem moltes coses bones i molts resultats que ens faran reflexionar. Aquest estudi de camp amb tanta gent i tanta dona no s’ha fet mai, i per primera vegada posem sobre la taula què implica pel cos (a nivell: bioquímic, hormonal, immunològic, cardíac, genètic, d’hidratació, metabòlic, psicològic ...) fer 14km, 35km, 85km o fins i tot 215km (al final la cursa de 85km es va reduir a 55km i la de 215km a 180km).

Volem estudiar el risc i el benefici de l’exercici perllongat i intens comparat amb l’exercici moderat i el sedentarisme.

També hem fet les mateixes proves a 7 nois amb Síndrome de Down, dels quals 4 han acabat la cursa sencera de 14km.

Fins ara amb les analítiques fetes a tots els escollits a nivell basal, veiem que en general hi ha un gran nombre de mostres que tenen una serie vermella i plaquetar justes (trobat sovint en dones esportistes), algunes mostres tenen els enzims musculars alts, altres tenen un metabolisme del ferro baix .... però sense ser res molt destacable. Estem esperant aquestes mateixes analítiques post-carrera a veure què ens diuen.

I podem dir que l’equip de cardòlegs del SUMMIT ha salvat una vida amb les proves basals fetes a Càrdia, Girona. En un dels escollits del grup més actiu se li ha trobat una CIA (comunicació inter auricular) amb l’ecocardio que se li ha fet abans de la prova d’esforç. Serà operat en breu, la seva vida ja no correrà perill i podrà tornar a competir amb triatlons i llarga distància com ja feia regularment. Un atleta de 30 anys que acabava de fer un Ironman i tenia en calendari varies maratons. Aquesta cardiopatía podia haver provocat una mort sobtada fulminant.

Durant les proves a la Volta Cerdanya Ultrafons (www.ultrafons.com) hem pogut constatar que la gran majoria de gent començava i acabava amb una saturació d’oxígen propera al 99% i molt pocs dessaturaven. Els lactats d’arribada han estat superiors en les curses més curtes de 14km i 34km (amb una mitjana de 6mmol/l i 8,3mmol/l respectivament) comparat amb la cursa de 85km=55km (amb una mitjana de 3,1 mmol/l).
Estem esperant resultats de les antropometries pre i post, de la densitat de l’orina, de les ecocardios post-esforç, de la bioimpedància, del control de la ingesta i la percepció de l’esforç a la cursa de 35km, del buidat de lactat després d’electroestimular, de la variabilitat cardíaca pre i post cursa de 35km, o de les miosines sanguínies a les 24h i 48h entre d’altres.

Paral·lelament al SUMMIT en cursa hem fet un altre estudi, el SUMMIT en hipoxia: s’han fet unes proves d’esforç sobre un cicloergòmetre i sobre una màquina de pedalar lateral per avaluar la VO2max i la saturació d’oxígen en la primera, la diifusió de gasos i la funció cardíaca amb un ecògraf quan s’està fent un exercici d’esforç màxim en la segona. Hem agafat 40 voluntaris que viuen per sota els 600m i han pedalat fins al seu màxim a l’UdG de Girona i a Cap de Bosc de Masella, situat a 2150m. Les proves han inclòs una espirometria, l’hematocrit, un ECG, una eco de repòs, una ergoespirometria, una ecocardio d’esforç i difusió de gasos.

Fins ara a nivell general, hem pogut veure que el rendiment es veu afectat per l’alçada. Sabem que per sobre de 3.500m el volum de sang capil-lar-pulmonar (Qc) queda disminuït. Aquest volum està associat a una elevació de la pressió arterial pulmonar (PAP) que passa principalment en subjectes no entrenats

L’hipoxèmia induïda per l'exercici (EIH) té lloc en els atletes entrenats de resistència i la fisiopatologia suggereix que els nivells elevats de la pressió arterial pulmonar mesurats durant l'exercici podríen induir a un edema pulmonar intersticial i a una disminució del rendiment.

Busquem quines són les respostes vasculars i cardiopulmonars en els atletes entrenats de resistència que fan exercici en una alçada moderada. És important saber-ho perquè la majoria de curses de trail-running esdevenen en altituds moderades (per sobre dels 2000m).

Hem observat que la VO2max en alçada disminuïa un 16% en atletes i un 19% en sedentaris comparat amb el nivell de mar. I la saturació d’oxígen en sang en aquests atletes passava de 99% a 95-94% quan pujàven a Masella.

Encara falta analitzar bé totes les dades del cicloergòmetre, de la difusió de gasos i de l’ecocardio de repòs i d’esforç.

De moment estem a l’espera de més resultats.

Des d’aquí vull agraïr a tot l’equip que ha fet possible la realització de totes aquestes proves i a tots els voluntaris (més de 170) que aquests dies ho han donat tot perquè el projecte tirés endavant.

Gràcies!

Emma Roca

 

Comentaris
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.