El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
04
Setembre
2012
Ni el fred, ni la neu, ni la pluja han pogut. Ultra-Trail du Mont-Blanc 2012

Aquesta 10ena edició de l’ultramarató més important i dura del món no ens ha deixat indiferents. L’UTMB d’enguany s’ha vist de nou alterada per culpa de les inclemències del temps que han fet canviar el recorregut: de 169km s’han reduït a 108km i de 9600m+ han acabat sent quasi 6000m+. Tot això s’anunciava unes 5h abans de la sortida: estrés total!

Jo vaig arribar el dimecres previ a la cursa amb els deures fets, amb tota la il·lusió posada en l’objectiu més important de l’any però amb cert respecte i por. Tenia un còctel a dins meu ben curiós. I a fora no parava de ploure. Estavem allotjats en un càmping a 3km de Chamonix però com que no hi havia Bungalows lliures ja desde feia setmanes ens vam haver de conformar amb la furgo i una tenda, cuinant amb fogonet i anant al lavabo un centenar de metres més enllà. Amb el fred i la pluja constant es va fer dura la preparació pre-cursa, però crec que em va ajudar a adaptar-me millor al que després em trobaria des del km 1. Moltes de les favorites estaven amb els seus equips respectius en  confortables hotels i a 100m de la sortida...

Els canvis els van anunciar per sms i per la web, vaig haver d’afanyar-me a buscar wifi i saber del cert com quedava tot plegat. No ens van deixar clar en cap moment els punts d’avituallament i molt a última hora ens van donar temps de pas i el perfil. Buff...

Una hora abans de sortir tot eren nervis, em van deixar una petita cabanya per estar i no refredar-me ni mullar-me. El David (el meu marit) i l’Enric (el meu podòleg) que em feien l’assitència ja havien marxat bastant abans cap a un dels avituallaments, a les Contamines. Estava sola, nerviosa però amb moltes ganes de fer el millor que pogués. Amb mi sortirien 2500 persones i quasi 200 dones de 73 nacionalitats diferents. L’espectacle estava servit!

La sortida es va retrassar 30min i ens va donar l’oportunitat de veure l’arribada espectacular del Tòfol Castanyer com a guanyador de la CCC un altre circuit de quasi 100km que es fa juntament amb el del UTMB i 2 més (la TDS de 112km i la PTL per equips de 284km). Quan van posar la música i el compte endarrera ja no parava va ser molt emocionant, i durant el primer km va ser un continu de veure gent, xocar de mans i rebre aplaudiments.

La nit va arribar quan només portàvem una hora corrent, i amb ella la pluja. Seria una cursa bàsicament nocturna. La pluja ja no ens deixaria i el fred a cotes altes es feia notar de valent. Els guants, paravent, malla llarga, buff, gorro,... eren imprescindibles. Les primeres 6h van ser dures, es va començar molt ràpid, el ritme era alt i el fred anava calant. La boira en molts trams feia que la llum del frontal es reflexés i no es pogués distingir quasi res. Això sumat a les baixades molt tècniques per culpa del fang, la pluja, la nit i la boira feia que haguéssis d’estar en el teu màxim d’atenció i habilitat a cada passa que feies i no podies tenir cap segon de relax. Era esgotador. A sobre no sabies com anaves de classificació, ni si venien noies al darrera ja que de nit només veies llums de frontal i prou. Em passaven temps de les de davant però mai sabia a quan venia la següent darrera meu...

A partir de la 6a hora em vaig canviar de roba i calçat i tota jo vaig ser una altra, em trobava millor, amb força i ganes d’augmentar el ritme. Les barretes que havia preparat el Sean amb Ucan, proteïna i ingredients naturals, les bossetes de fruits secs i les sals i gominoles de Powerbar anaven funcionant molt bé. Per dins em trobava bé i el fred cada cop es portava millor després del punt més alt amb neu, passant la Balme on vaig passar molt fred i quasi no articulava els dits de les mans per cordar-me la jaqueta o agafar quelcom de la motxil·la. Les condicions que vam tenir feien que no t’alimentessis ni t’hidratessis el que caldria, ja que tot es feia més difícil (no veies bé on tenies les coses, amb guants costava maniobrar, la jaqueta tapava butxaques, tota mullada et refredaves més ràpid,...).

Per sort tot el recorregut estava molt ben marcat, amb moltes cintes, senyalitzant els trencants, amb fletxes on calia, amb camins tallats i amb controls en els punts claus. De nit i amb condicions purament hivernals crec que ningú es va perdre!

Després de les Houches tenia a pocs minuts a la italiana que anava segona i això m’animava, li estava retallant temps. Des del principi la Lizzy estava molt al davant i mai va estar accessible, el seu nivell era d’una altra galaxia, impressionant, sempre en el top 20 masculí... Però la 2a estava allà i jo m’anava trobant cada cop millor. La nit avançava i anava adelantant a gent, però després de Merlet on no hi va haver avituallament fins a un punt proper a les Tines (i m’ho esperava perquè estava marcat al mapa) vaig fer curt de menjar i beure i encara quedava una pujada de més de 600m+ per arribar a Argentiere on resava perquè hi hagués finalment l’assistència! Sort que l’aigua d’algun rierol i una petita reserva de fruits secs que vaig trobar entre les bosses de la motxil.la em va mantenir però  no em va servir per poder millorar. Van ser quasi 4h entre avituallaments de les 2h previstes, i això de nit, amb fred, pluja,  boira i vent es va fer dur...

A Argentieres el meu rellotge em marcava quasi 100km però resulta que en faltaven encara 10 per arribar a Chamonix. Difícil! i a sobre no era només baixada i encara quedaven 200m+ repartits entre uns quants turonets trenca-cames. A l’assistència em faltava fuel, la musculatura la tenia buida i la italiana només la tenia a 2 minuts! Encara podia passar de tot! però les meves cames no van funcionar com jo hagués volgut. Mentalment m’anava animant i dient vinga! apreta! que la tens aquí!!! però anava a una velocitat i d’allà no passava... ella per contra sabent que jo venia tant aprop va posar 5ena i va ser superior quanyant-me 4 minuts més de diferència en els últims 10km. Llàstima!

Però quan pels carrers de Chamonix em veia ja tercera, anava mirant endarrera perquè tampoc sabia a quan venia la quarta, vaig començar a gaudir d’un triomf personal, d’una lluita, d’un objectiu complert i sobretot d’un gaudir pel córrer i pel competir que no té preu. Les llàgrimes van venir i el somriure no va deixar ja de ser-hi present. Aquest cop sí!

El fred, la pluja, el vent, la neu, la boira, les rivals, els km, la foscor, els canvis d’última hora, el... RES va poder iimpedir que pogués complir un somni: fer podi en l’UTMB.

arribada a meta
camping
preparant avituallaments
cames a punt
les contamines
les contamines
les Houches
arribant a Argentieres
sortint d'Argentieres
10km a la meta
amb la crack Lizzy
vista desde l'escenari
5 primeres i 10 primers UTMB
Hoka post cursa
classificació 10 primeres de la general
Comentaris
josep vicent
17 Setembre 2012 / 19:05 h
Hola, solamente quería saber sobre la participación de SUMMIT, relleno el formulario, pero no puedo enviarlo.
gracias
Antonio Vázquez
08 Setembre 2012 / 00:43 h
Muchas gracias por compartir tu experiencia en la UTMB. El relato es muy emocionante. Enhorabuena y continúa dando lo mejor de ti. Me encanta tu blog. Un saludo.
intrèpida
07 Setembre 2012 / 18:59 h
Enhorabona Emma! Un relat genial i gràcies per l'energia que transmets! Al meu nivell, comparteixo els sentiments i les emocions abans, durant i en acabar en una cursa. I quan les condicions són dures, la lluita esdevé vital, i el moment de l'arribada és una gran victòria personal. Tot el patiment s'esvaeix per una gran satisfacció i te n'adones que fem el que fem perquè ho gaudim. Ànims per tots els teus grans projectes. Salut i muntanya!
Jordi Checa
07 Setembre 2012 / 12:27 h
Felicitats Emma!!
josep
05 Setembre 2012 / 02:17 h
No en dubtabem pas de que faríes podi! moltes felicitats t'ho mereixes!!
1
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Ay Up Lighting Systems
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.