El blog de l'Emma Roca
Últimes entrades
Entrades per data
2017
2016
2015
2014
2013
2012
2011
2010
21
Juliol
2012
Prospecció UTMB

Quatre dies corrent per paratges impressionants, sempre vorejant i a vista l’imponent Massís del Mont Blanc amb el seu cim de 4808m.
Ha estat un entrenament de qualitat, exigent i en alçada que ha servit per saber què em trobaré el dia 31 d’agost quan a les 6 de la tarda ens donguin la sortida als 2500 inscrits per fer l’Ultra Trail del Mont Blanc de 166km i 9600m de desnivell positiu. El récord del trajecte original el té en homes el nostre crack Kilian amb 21h33min i en dones l’americana Christine Moel amb 24h56min, ambdós temps en la cursa del 2009. Les curses del 2010 i 2011 es van escurçar per culpa del mal temps. I és que el recorregut per on passa no deixa indiferent i molts dels colls estan a més de 2000m que amb mal temps poden ser un gran malson de fred, vent, pluja o neu. Enguany esperem que el temps ens acompanyi!

Amb el Marcel Batlle vam decidir anar a fer el recorregut complert amb 4 dies portant dos mapes 1:25000 de l’IGN (el de St.Gervais -3531ET- i el de Chamonix -3630ET-) amb el recorregut marcat desde casa (mirant la web de la prova).

A la motxil·la portem tot el que necessitarem, sobretot roba de recanvi, impermeable de dalt i de baix, pasta de dents i diners. A part agafem telèfon, esparadrap, crema dels peus, taps per les orelles, tovalloleta, buff i crema solar. I per menjar els 4 dies portem sobres alimentaris de carbohidrats UCAN, sals minerals i algunes barretes i gominoles Powerbar.

1a etapa: Chamonix-Croix de Bonhomme: arribem de Cerdanya a quarts de 12 del migdia i deixem el cotxe uns 3km abans d’arribar a Chamonix perquè la ciutat és una bojeria de gent i trànsit. A les 12 del migdia comencem a córrer a trot cap a Les Houches, fa sol i les vistes del massís són espectaculars. Des d’allà comença la primera pujada de 787m+ sobre mapa per arribar a La Charme des d’on baixem cap a St.Gervais. La baixada té troços drets i alguna part de pista-carretera. Un cop al poble ens liem una mica de com continuar ja que les marques de la cursa en molts punts es perden. Quan recuperem el camí bo ja no deixem de córrer fins arribar al pròxim punt d’assistència a les Contamines, quina passada de lloc pels nens! (escalar, remar, parc d’aventura, platjeta, ... de tot!). Des d’allà una pista s’enfila cada cop més dreta cap a Notre Dame Gorge, le Balme i finalment el Coll de Bonhomme a 2329m, i encara seguim pujant fins a 2480m que és la Croix de Bonhomme. Per sort a sota mateix hi ha l’esperat refugi. Hem fet una pujada amb més de 1600m+ desde St.Gervais. Aquest primer dia hem corregut un total de 6h10min amb 43,7km i 3000m+. Aquesta nit mengem de valent i amb prou feines dormim, suposo que per l’alçada a 2400m i pels dos grans roncadors a les lliteres del costat...

2a etapa: a quarts de nou ja estem preparats per engegar aquesta segona part fins al Refugi Bonatti a Itàlia. Comencem amb una baixada fàcil de 900m de desnivell que és d’agraïr per escalfar la musculatura. Un cop a la vall, a les Chapieux, comença una tediosa carretera que per sort només dura 5km per arribar a la Ville des Glaciers i des d’allà pugem el coll de la Seigne de 2516m a bon ritme i “mano a mano” amb uns francesos que també fan el recorregut corrent. En total fem 970m+ i arribem ben suats. Els francesos s’esperen als seus companys i nosaltres comencem una llarga baixada ja en territori italià cap al llac Combal 550m per sota. El dia és espectacular, sol i bones vistes per tot arreu, en cada petit llac que voregem ens entren unes ganes enormes de remullar-nos, però sabem que si ho fem ens costarà molt continuar i no quedar-nos allà una bona estona! Des de la base dels llacs abans de creuar el pont que ens portaria a la Val Veny, ens enfilem per un sender preciós cap a l’Arète de Mont-Favre a 2435m, en total pugem uns 470m+ i a dalt trobem molt vent. D’allà ja anem perdent metres còmodament cap al coll de Chécrouil on a partir d’aquí l’infern es diu baixada a Courmayeur: camí molt dret, ple de pols i arrels (no me l’imagino mullat, pot ser mortal) i que en un moment perds 770m de desnivell (pavernosmataopaco!). Un cop a Courmayeur ja no tens cames i encara no estàs ni a la meitat de la cursa, penso... A la petita ciutat comprem fruita, parmesano i aigua amb gas. Però els bons moments duren poc i de seguida el sender puja ben amunt per en poc més de 4km fer 800m+ fins al refugi Bertone. Des d’allà fem un dels trams més bonics per mi, d’una hora aproximadament per arribar al final de l’etapa, el refugi Bonatti, franquejant per uns corriols fàcils, agradables i amb el massís sempre a la nostra esquerra. Quan arribem al refugi no se’m tanca la boca, quedo meravellada de la qualitat del lloc: habitacions fantàstiques, tovallola i llençols, dutxes amb sabó, cuina excel·lent, tracte immillorable, ... en fi una passada de refugi-hotel? Acabem el dia ben satisfets havent fet 45,5km amb 6h40min i 2675m+. El parmesà acompanyat amb pa i cervesa ràpidament s’esfuma i els 4 plats de pasta al dente que escura el Marcel per sopar no deixa indiferents als francesos que seuen al nostre costat. Avui ja dormim una mica millor, amb la panxa plena, sense roncadors i a 2020m.
 
3a etapa: hem estat els primers a arribar el dia anterior i som els últims a sortir del refugi. A les 9 comencem a córrer, les cames tenen una estona agradable per anar escalfant abans no baixem a Arnuva. Des d’allà comença una altra de les llargues i dures pujades fins al Gran Col Ferret a 2537m (el punt més alt de la cursa). El dia està inestable i pujant al coll una boira pixanera ens envolta, fa fred. Pugem 950m+ i enmig de la blancor ja arribant al final apareix una bicicleta del no res amb un italià vestit de curt i barbeta estil Pantani. Al·lucino. Ens pregunta si queda molt pel refugi uns metres més avall i continua baixant amb les rodes relliscant pel fang i la pendent, i els frens grinyolant de valent. Uns minuts més tard el segueixen uns quants més, deunidó! A dalt, creuem la frontera imaginària i entrem a Suissa. A partir d’aquí sabem que ens espera una llaaarga baixada que passant per La Peule, La Fouly i Praz de Fort acabarem fent 1450m negatius, la majoria per caminets, una mica de pistes i algun tram de carretera. Quan es baixa cap a Fort es passa per un sender guapo, guapo arran d’un penya-segat i dins un bosc ben espès. De lluny ja es veu on s’ha de tornar a pujar, i encara que aparentment es vegi aprop un cop hi ets t’adones del que has tingut que suar per arribar-hi (440m+).  Arribes a Champex-Lac, un altiplà amb un agraciat llac que aviat el creues per seguir baixant per poblets de somni suissos esperant trobar la vaca de color lila en una de les cantonades. Avui serà llarg, perquè tot just comencem una nova pujada de 700m i ja portem més de 5h corrent. Un cop a dalt arribem al refugi Bovine que tot i la poca simpatía de la dona que trobem li comprem un trocet de pastís de xocolata que se’ns desfarà a la boca quan arribem al destí. Ja només queda una baixada de quasi 500m negatius fins al coll de la Forclaz, on ens espera un hotel amb wifi, tovalloles i llits còmodes. Agafarem un son ràpid i profund a 1500m després de fer 51km, 7h i 2400m+ sense oblidar-nos del delicatessen pastís de xoco que ens hem cruspit en un tres i no res.

4rta etapa: engeguem a córrer ben d’hora perquè avui tornem a casa i ens agradaria sopar a la Cerdanya en horari infantil. Abans de les 7 i amb un petit esmorzar a l’estómac juntament amb un sobre de UCAN amb proteïna, correm sender avall per arribar 10 minuts més tard a Trient, on perdem una mica el track per pujar cap a Calogne passant per 2000m d’alçada i pujant un total de 700m+. Avui suem de nou, el dia torna a ser espectacular. La baixada de quasi 800m negatius fins a Vallorcine es fa molt bé i es pot seguir corrent per arribar al Coll des Montets 200m més amunt. Des d’allà comença una de les pujades més dures i dretes del recorregut (850m+), plena de corbes curtes i tancades per arribar després de molts turonets que mai s’acaben a la Tète aux Vents. El Mont Blanc ens vigila, la neu i les glaceres brillen sota el sol formidable, nosaltres no afluixem i seguim corrent. Només parem a immortalitzar alguna escena o moment com el creuament amb alguna marmota o mufló. No sembla arribar mai La Flégère, l’últim refugi i avituallament abans de Chamonix. Des d’allà ja només queda baixar quasi 900m negatius per acabar de carregar cames, genolls i cos sencer. Ens costa una mica trobar el camí bo de baixada però amb l’ajuda del mapa i preguntant arribem finalment a la urbe. Ens queden encara uns 3km per acabar fins al cotxe que amb calma anem finiquitant. El cotxe l’entreveiem entre els arbres, ara sí que ja s’ha acabat. Volíem fer menys de 5h però ha estat impossible, al final han sortit 5h15min per fer els 34km i el 1950m+ d’avui. El riu al costat del pàrking amb aigua gris del desglaç ens serveix de bany improvisat (10 segons infernals).  A les 12:30, quatre dies després d’arribar engeguem motors i marxem cap a casa amb un gran somriure a la cara. En total han estat 174km, 25h30min i 10000m positius.

Tornem per l’autopista, arribant a Perpinyà es divisa una columna de fum a la llunyania que a mesura que ens acostem es fa més evident: Catalunya crema. Merda! sembla el cap de creus o Portbou, té mala pinta, ja s’olora la cendra i el sol s’apaga sota l’ombra del fum. Quantes hectàries s’han cremat? quanta gent és l’afectada? hi haurà prou mitjans? el vent deixarà de bufar per facilitar l’extinció? Tot són dubtes i alhora tristesa. Demà toca treballar, espero que ja estigui en fase de control...

(imatges: Marcel Batlle)

La Charme
La Charme
La Charme
Saint Gervais
Notre Dame
Croix Bonhomme
Croix Bonhomme
Refugi Bonhomme
baixada les Chapieux
baixada les Chapieux
pujada col de Seigne
pujada col de Seigne
pujada col de Seigne
pujada col de Seigne
Lac Combal
Arete du Mont-Favre
Arete du Mont-Favre
refugi Bertone
cap a Bonatti
cap a Bonatti
cap a Bonatti
 Bonatti
Bonatti
Bonatti
Bonatti
Col Ferret
baixant Col Ferret
Praz
Praz
Champex-Lac
baixant de Bovine
baixant de Forclaz
Trient
pujant a Calogne
arribant a Tete aux Vents
arribant a Tete aux Vents
avituallament
baixant a la Flegere
La Flegere
protegint-me amb Isdin
Perfil
muflo  a Tete aux Vents
Comentaris
Escriu el teu comentari
Nom:
E-Mail:
Comentari:
Escriu el codi:
Patrocinadors:
ALTRA shoes
Ultimate
World Of People to Inspire
Gratacool
SUMMIT Sport Data Lab
Col·laboradors:
Veritas
Natursoy
Arch Max
POLAR
Marmot
Cebe
Miquel Salinas
Enric Violan Podologia
Alimmenta
Dezuu
programador php freelance Barcelona
© 2017 Emma Roca Official Website. All rights reserved.